21 DE SETEMBRE – Dia internacional de la Pau

Per què tants dies internacionals?

La resposta ens la dóna l’ Assemblea General de les NNUU : Per sensibilitzar, conscienciar, cridar l’atenció, senyalar l’existència d’un problema sense resoldre, un assumpte important i pendent en les societats perquè, a través d’aquesta sensibilització, els governs i els estats actuïn i acordin mesures o perquè els ciutadans ho exigeixin als seus representats.

La Resolució aprovada per l’ASSEMBLEA GENERAL (A/53/L.79) 53/243 Declaració i Programa d’Acció sobre una Cultura de Pau de 6  octubre 1999  diu: Article 1 Una cultura de pau és un conjunt de valors, actituds, tradicions, comportaments i estils de vida basats en:

 a) El respecte a la vida, el final de la violència i la promoció i la pràctica de la no violència per mitjà de l’educació, el diàleg i la cooperació; ..

b) El respecte ple i la promoció de tots els drets humans i les llibertats fonamentals;

c) El compromís amb la solució pacífica dels conflictes;

d) Els esforços per a satisfer les necessitats de desenvolupament i protecció del medi ambient de les generacions present i futures; ….

e) El respecte i el foment de la igualtat de drets i oportunitats de dones i homes; .

f) L’adhesió als principis de llibertat, justícia, democràcia, tolerància, solidaritat, cooperació, pluralisme, diversitat cultural, diàleg i enteniment a tots els nivells de la societat i entre les nacions; i animats per un entorn nacional i internacional que afavoreixi a la pau.

 Article 2 El progrés cap al ple desenvolupament d’una cultura de pau s’aconsegueix per mitjà de valors, actituds, comportaments i estils de vida favorables de cara al foment de la pau entre les persones els grups i les nacions.

 Cada 21 de setembre, Dia internacional de la Pau, totes les persones i totes les nacions fem una crida col·lectiva a “pensar i practicar” la Pau: una renovació del compromís de viure i conviure en harmonia.

Aquest any des de les NNUU aquesta reflexió està centrada en el canvi climàtic, una emergència mundial que suposa una amenaça per a la seguretat i l’estabilitat. El risc que els conflictes relacionats amb el clima generin noves problemàtiques o accentuïn encara més les persistents, és palmari. Els estudis confirmen que els recursos cada vegada són més escassos i les discriminacions creixen provocades, entre altres factors, per la degradació de les zones habitables a conseqüència del canvi climàtic.

La resposta ha de ser global i les accions es poden portar a terme des de tots els àmbits: pels governs i per cadascun de nosaltres, dins les llars, escoles i comunitats, amb programes educatius, promocionant estils de vida sostenibles, conservació de la natura, recolzant les energies renovables, amb practiques respectuoses amb el medi ambient… Tots en som responsables: joves, adults i els encara més grans i tots podem accionar des de la condició de ciutadans i des de l’exigència als polítics.

És un problema global que requereix l’esforç col·lectiu, dels governs, dels estats que actuïn i acordin mesures, també del municipi i també dels ciutadans per crear un món per poder viure cada dia en harmonia amb el medi ambient i unes persones amb les altres.

Renovem, doncs, el compromís des de cada parcel·la personal, professional, educativa, política, com a persones, com a societat, com a col·lectiu, com habitants del nostre món, en pau.